Comentari poètic de Drama en el port

Drama en el port, és un poema escrit per Joan Salvat i Papasseit.

Papasseit va néixer el 16 de Maig de 1894 a Barcelona. Va ser un poeta català, el màxim representant del futurisme en la literatura catalana. Va tenir una infància molt dura ja que el seu pare va morir quan tenia set anys. Ell va haver de començar a treballar de molt jove i no va poder anar a l’escola. Va estar un temps treballant, però finalment va estudiar durant un temps i més tard es va dedicar a publicar la revista “Los Miserables” i diferents obres poètiques. Degut a que no guanyava prous diners escrivint, va haver de treballar com a vigilant nocturn al Moll de la fusta de Barcelona. El 1918 es va casar amb Carme Eleuterio i Ferrer. Era malalt desde feia temps, però finalment, el 7 d’Agost del 1924 va morir a causa de la tubercolosi que sofria. Fins a l’últim moment va seguir optimista i vital. Sota el coixí del seu llit de mort es van trobar les seves últimes poesies escrites, les quals foren anomenades més tard Óssa Menor. L’obra probablement més reconeguda és El poema de La Rosa als Llavis, desafortunadament, Joan Salvat no va ser reconegut fins a décades després de la seva mort.

Aquest poema de Joan Salvat-Papasseit forma part de la seva obra Poemes en ondes hertzianes. Aquesta obra va ser publicada el 1919, poc abans de L’irriador del port i les gavines, per tant, va ser una de les seves primeres obres.

El tema que tracta el poema és la descripció de varies imatges sobreposades, entre elles: el port per la nit, un transatlàntic, les seves llums artificials, la gent que hi puja i la tempesta. Cada imatge és una part diferent però no es pot dividir el poema en apartats.

Les tècniques avantguardistes utilitzades són varies. En primer lloc, el fet que el poema és un cal·ligrama. En segon lloc el vocabulari que utilitza. En tercer lloc, el trencament amb els signes de puntuació. En quart lloc, el tema futurista ja que escriu sobre elements amb motor i electricitat. Finalment, el fet de representar el mar amb la pàgina blanca i distribuir-hi les paraules de manera que, algunes d’elles reflecteixin moviments o formes (tràngol, draga,etc).

Pel que fan les figures retóriques, apareixen bastantes. La personificació ja que les màquines prenen forma sentimental (sirenes udolant, transatlàntic mascle,...). L’hipérbaton ja que trenca amb l’ordre de la frase com vol. El símil entre “el tro al lluny” i “sospir de les tenebres”. Finalment, la figura més present és la metàfora: apareix de diferents maneres en versos com “jo em veig en l’horitzó” o “fora el port les gavines reposen. Amb això es refereix al fet de que esta en el port però li agradaria estar molt lluny i que de sobte, torna a la realitat després d’aquest petit somni i veu les gavines reposant. L’últim fet que destaca d’aquesta poesia és que l’autor crea pinzellades, una rere l’altre, per donar la sensació de que són imatges que es van sobreposant (fet típic de l’impressionisme).

Finalment, voldria destacar i valorar diferents fets. En primer lloc, que el poema té molta relació amb els fets biogràfics, és a dir, escriu sobre el port i altres factors que formaven part de la seva vida. En segon lloc, que fa referència als emigrants que pujen al transatlàntic, amb això mostra el fet que estan obligats a marxar per millorar la seva forma de vida i manifesta els seus sentiments negatius envers a la burgesia. Finalment, personalment, voldria dir que els adjectius que utilitza i el vocabulari tradicional mesclat amb el modern són una forma molt original d’expressar-se.