La meva cançó del romanticisme

Johnny Cash - Hurt
http://www.youtube.com/watch?v=o22eIJDtKho

Text romántic

L’AMOR A LA SOLEDAT

Estava ploguent quan la vaig veure per primera vegada. Va clavar els seus ulls marrons en els meus, el cabell mullat, del mateix color, li cobria la meitat d’un d’ells.  Em va demanar un cigarro i jo, com un estúpid, perplex per la seva bellesa, no la vaig contestar. Quan em va repetir un altra vegada la pregunta vaig reaccionar per fi i li vaig donar sense dir res. Quan vaig obrir la boca per parlar amb ella (ni tan sols sabia qué dir-li), ja havia donat mitja volta i estava caminant d’esquenes a mi. Els seus moviments eren delicats, però decidits, desprenia una bellesa que provocava curiositat per saber qui era i, justament així, em vaig sentir durant setmanes. Em preguntava qui era aquella noia d’ulls tristos i inexpressius, de cos prim i delicat, com una nina de porcellana que en qualsevol moment es pogués trencar en trossets. I va ser en el moment en que vaig pensar que l’havia de protegir que em vaig adonar de que l’estimava. Vaig estar molts de dies pensant  en què li diria, però no vaig poder trobar paraules en els meus pensaments per dir-li.

El segon cop que la vaig veure vaig sofrir moltíssim, em vaig sentir com si algú m’hagués donat un cop molt fort a l’estómac  quan la vaig veure amb el noi que de petit s’asseia al meu costat a classe: en Marc. Era a una festa amb tots ells, primer vaig preguntar-li a la Janine si realment estaven junts, i quan ella em va respondre que era una relació molt seria, no vaig saber qué fer, vaig agafar una de les botelles de vi que havien portat i me’n vaig anar sol a emborratxar-me.

Després de pensar durant molt de temps, vaig decidir buscar-la, i intentar guanyar-la per mi, encara que fos la xicota d’un vell amic meu. Després de dos dies la vaig veure sola passejant per la platja. Sense pensar-ho la vaig seguir, i quant es va parar, vaig posar-me al seu costat sense dir res i li vaig oferir un cigarro, el qual va acceptar sense dubtar. Vam encendre cadascú el que teníem a la mà i li vaig preguntar si en Marc era un bon home, ella em va contestar que sí que ho era, però que l’havia deixat una dia abans. No l’havia deixat perquè algú d’ells hagués comès un error, va ser simplement perquè ella volia estar amb la soledat. Era una persona melancòlica i no suportava patir per algú abans de fer alguna cosa pensant en si li faria mal. I així, igual que ella, em vaig haver de resignar a la soledat, perquè encara sé, que si no és ella la noia de la meva vida, no en vull cap d’altra. I ara m’ha deixat sol, sense haver estat mai amb mi. M’ha deixat sol amb la meva angoixa, el meu dolor profund i la gran decepció que m’he emportat de l’amor a la vida.

Text argumentatiu

EL TABAC, UNA DROGA INDIRECTE

Cada vegada les persones que consumeixen tabac són més i més joves, però aquest no és el problema, sinó que desconeixen el perill en que es troben. Comencen a fumar perquè tothom en el seu entorn fuma i volen formar part del grup.

L’any 2.000 el nombre de fumadors  era del 35,2 % i, en només quatre anys (2.004), va augmentar al 36,1 %. Cada dia hi ha joves que es converteixen en fumadors, la majoria d’ells pertanyen a una franja d’edat alarmant: entre els 14 i els 19 anys.

Jo, desafortunadament, em trobo en aquest tant per cent, i com a fumadora sé el que perjudica la salut. Jo vaig cometre l’error de començar a fumar perquè ningú em va avisar del perill que implicava. És ara que la gent comença a preocupar-se d’aquest tema, però ja és massa tard.

El govern hauria d’haver començat abans a fer totes aquestes lleis (prohibició de venta a menors d’edat, prohibició de fumar en llocs públics, etc). I, a part de tot això, si tant perjudica la gent i, si cada vegada fumen més, per què no ho prohibeixen totalment? El fet és que el govern no vol que la gent fumi perquè eleva la mortalitat, però li importa més els diners que guanya dels impostos que cobra del tabac.

Els nous llenguatges

Hla jaume.
ktal? spero k b.
scolta tn rcrds d k t vax dmnr l favr dajudrm a trnsprta ls mbls am l teua frgoneta l dia d la mudansa?
dncs b, 1 amic dl mew noviu trballa en 1 mpresa k s ddica a aixo i pot acnsegir1 frgoneta + gran, aixi n aurem d fr tans viatges am la teua. tot i aixi tagraeixo mol k agesis stat dispsat a judarme, dfet, embes d transprtar, sin stas okpat pdries ajudarns a carrgar i dscarrgar ls mbls. kuan agem acbat aviam pnsat d fe 1 brbacoa, aixi pdries supa am nos a l csa nova a cnvi dl favo (tmb i aura alkol xD).
per crt, la smana k b s l cmple d la maria, avias pnsat en k li rglaras? pdriem feli 1 rgal tts juns (1 viaje o aixi..). la fsta es a ls 10 al bar den tom, ja ns veurm alla per parla d la mdansa.
spero k stigis b i k la teua propsta k presntes dma al kurru tingi exit!
ns vaiem el dvs
mols ptns!

lisaa



Hola Jaume.
Qué tal estas? Espero que bé.
Escolta, t'enrecordes de que et vaig demanar el favor d'ajudarme a transportar els mobles amb la teva furgoneta el dia de la mudança? Doncs bé, un amic del meu xicot treballa en una empresa que es dedica a aixó i pot aconseguir una furgoneta més gran, així no haurem de fer tants viatges amb la teva. Tot i així, t'agraeixo molt que haguéssis estat disposat a ajudarme, de fet, enlloc de transportar, si no estas ocupat, podries ajudarnos a carregar i descarregar els mobles. Quan haguem acabat, haviem pensat de fer una barbacoa, així podries sopar amb nosaltres a la casa nova a canvi de fer-nos el favor (també hi haurá alcohol).
Per cert, la setmana vinent, és el cumpleanys de la Maria, havies pensat en que li regalarás? Podriem fer-li un regal tots junts (un viatge, per exemple...). La festa és a les 22:00h al bar d'en Tom. Ja ens veurem allá per parlar de la mudança.
Espero que estiguis bé i que la teva proposta que presentes demá al treball tingui éxit!
Ens veiem el divendres.
Molts petons.

Lisa

Descripció d'un personatge secundari

La forma peculiar de caminar d’en Chuck sempre causa mirades curioses quan passeja pels carrers; res estrany , ja que, a on viu ell no solen veure persones així  pel carrer. La posició de les cames,inclinades cap a l’exterior, tal i com caminaven els vaquers de l’antic oest, degut al costum de com passejaven per els carrers del seu poble natal. I igual que la gent  d’allà, ell sempre porta botes, botes de vaquer que queden de conjunt amb la resta de la seva roba. Porta esperons a les botes, uns texans bastant ajustats i un cinturó de cuir marró. Sempre porta una armilla de roba marró amb tires que pengen de les butxaques i un barret de vaquer.

És pèl-roig, però les arrels del seu cabell són negres. Té una mica de barba al mentó. Un dels seus ulls, el dret, és de color marró, l’altre és de color vermell perquè és cec. El seu nas és normal, una mica punxegut i els llavis són de mida normal amb una petita cicatriu al llavi inferior. Al coll porta un collaret d’una àguila.

Als braços porta molts braçalets que semblen d’indi i als dits, anells.

La seva estatura és més aviat famèlica; és de mida normal, però els seus braços i cames no són gens musculades. Té els braços plens de tatuatges de cavalls.

Sempre viatja amb una moto (una chopper) de color negre i amb flames pintades, ell li diu “euga de ferro”.

La seva manera de moure’s és bastant similar a la d’un gat , fa moviments delicats i prudents.

La seva mirada és molt curiosa, sembla mirar a tothom amb menyspreu. Tot i així, resulta impossible saber-ho perquè el que li passa per la ment es un misteri per qui no el coneix.