FITXA TÉCNICA
Títol: Indigneu-vos! (Original: Indignez-vous!)
Autor: Stéphan Hessel
Traducció: María Belvis Martínez García
Editorial: DESTINO
Pàgines:64
Primera edició: Abril del 2011
ISBN: 9788423344710
Preu: 5€
SINOPSIS
El llibre exposa el punt de vista sobre la situació del món actual de Stéphane Hessel. Es dedica a explicar la seva opinió sobre diversos temes com el racisme, la violència, la situació a Palestina i el sistema i la política en general. Ens deixa molt clar certs punts com per exemple que qui mana realment no és la política sinó que el consumisme. Ens vol fer entendre que hem de canviar la nostre manera de ser egoista i començar a pensar en altres coses com la justícia. Escriu la seva teoria de millorar el món, que es basa en la no-violència. És un crit per tots els joves perquè segueixin lluitant per els drets de la humanitat i perquè no es deixin portar per el sistema d’avui en dia. En general, narra la seva visió sobre el comportament de les persones i els errors que hem comés i la única manera (per ell) de solucionar tots aquest problemes.
CRÍTICA PERSONAL
Per començar, crec que és molt important destacar que aquest home té una edat considerable. Mentre que la majoria de gent amb la seva edat prefereixen dedicar-se a queixar-se dels seus propis problemes i ni tant sols comprenen realment que esta passant en el món, ell ho entén perfectament, es capaç d’analitzar-ho i per sobre de tot, es capaç de fer-ho entendre als demés. Hauríem de ser els joves els que li cridem al mon el que volem i crec que no hauria de fer falta que un home vell escrigui un llibre per fer-nos pensar sobre aquestes coses. De fet, jo ja tenia molt clar la majoria d’aquests problemes sense que ningú m’ho hagués de dir. Crec que moltes de les coses que escriu, han sigut escrites o cantades molt abans. En la meva opinió, li han donat fins i tot massa importància a aquest llibre ja que moltes persones havien dit el mateix abans però no varen ser escoltades. Per altre part, crec que justament una persona tant major i coneguda per el seu esperit rebel, potser era el que feia falta perquè la gent comences a enfocar aquests temes.
El primer punt que he analitzat i que desafortunadament (en la meva opinió) no és cert, és refereix als immigrants. Escriu que només ens hem de fixar en el tracte que es dona als immigrants per trobar un motiu per indignar-nos. Desafortunadament, avui en dia, a la gent ja no els importa els demés. Si un país esta en guerra, els demés estan satisfets per no haver de lluitar també i mai pensarien en lluitar per les llibertats d’un altre poble perquè no volen aquests tipus de conflictes “per res”. Ja no es com fa una anys quant la gent d’Europa es reunia per anar a lluitar en una batalla que en veritat no era seva. Avui en dia, els joves es distancien cada vegada més i es centren mes en coses superficials, sense donar-se’n compte de que s’estan allunyant els uns dels altres. Arriba a cert punt, que fins i tot dubto que lluitessin per als seus propis drets.
Pel que fa al tema de la violència, m’ha sorprès que Hessel digues que entén als terroristes i que fins i tot podria resultar un comportament natural. Però per altra banda crec que s’imagina la solució d’aquest problema massa fàcil. Escriu que hem de negociar, els opressors i els oprimits per arribar a un acord i no haver d’utilitzar més la violència. Però en la meva opinió, els opressors mai negociaran amb nosaltres, ja que tenen un poder del qual aprofiten i no el tornaran al poble voluntàriament, ja que ells portarien les conseqüències. Crec que un cop tens poder sobre algo, més que deixar-lo en vols més, per tant es impossible negociar.
Tot seguit, cito un apartat que m’ha agradat molt:
El pensament productivista, sostingut per Occident, ha ficat al
món en una crisi de la qual cal sortir trencant radicalment amb la fugida
cap a endavant del “sempre més”, tant en el domini financer
com en el domini de les ciències i de la tècnica. Ja és hora que la
preocupació per l'ètica, la justícia i l'estabilitat duradora sigui el que
prevalgui. Doncs ens amenacen els riscos més greus; riscos que
poden posar fi a l'aventura humana sobre un planeta que pot tornar-
se inhabitable.
En relació amb aquest paràgraf, només vull deixar clar que li dong trota la raó. No hi haurien paraules millors per descriure la situació i la millora necessària. M’ha impressionat que a part d’analitzar tota la societat i la política també fes comentaris sobre el medi-ambient i que cal conservar-lo tal com és i cuidar-lo.
Finalment, acabaré escrivint que ha resultat molt interessant llegir aquest text i que en molts punts estic d’acord amb la seva opinió. Tot i així, crec que, desafortunadament, la joventut avui en dia prefereix apartar la vista quant li poses certs fets davant la cara. Són així, i encara que respecti molt l’intent d’aquest home de canviar-ho, en la meva opinió, ha esta en va. Ells seguiran mirant les pantalles dels seus Blackberrys i no es molestaran en mirar més allà per trobar un motiu per indignar-se.
Jo ja estava indignada molt abans.
He escollit aquesta imatge perquè m'agrada molt i m'ha impessionat en el primer moment que l'he vist. 
