Sóc lletja. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc lletja. No poc agraciada, ni poc afavorida però molt bona noia, ni normaleta tirant a lletgeta, ni gens guapa però té un no sé què, no. Sóc lletja i punt. Espantosament, fastigosament lletja. M'han mirat bé? Més val que no ho facin. M’intimida la gent que sofreix de la contemplació de la meva lletjor en tota la seva desgràcia. Tot i així, no seran els primers que ho faran, encara que no m’hi acostumo. Comentin el meu aspecte, descriguin-me en veu baixa, parlin de les meves faccions amb els amics, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fotuts que estan vostès, però no ho facin davant meu, perquè resulta deprimint. Es pensen que sóc una paranoica? Això és que encara no m’han mirat bé, però els aconsello no fer-ho.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada